Dictats

15/Novembre/2013

1. Recordo que sempre compraven  compràveu tomàquets petits perquè eren més bon per fer pa amb tomàquet 

2.Ens va explicar una anècdota tan extrordinària que no em van el vàrem creure

3. Voldrian que vinguesi vinguéssiu a la celebració del daset aniversari de la nostra publicació

4. Tinc un veí malahome melòman es molt simpatic 

5. Si surtisio puntal, podrian anar a Premia a última hora del matí

correció

Recordo que sempre compraven tomàquets petits perquè eren més bon per fer pa amb tomàquet
2. En va explicar una anècdota tan extraordinària que no em van creure
3. Voldrien que vinguéssiu a la celebració del desè de la nostra publicació
4. Tinc un veí melòman que és molt simpàtic
5. Si sortíssiu puntuals, podríem anar a Premià a última hora del matí

                12-02-2014

Dictat 

Cuina vocacional:

la cuina és un art un molt difícil que vol una vocació, un sentit de l'observació permanent una llarga experiència i molt paciència. En el temps que son aquestes qualitats basiques s'han anat perden i per aixó se es menja cada dia més malament a gariabé tot arreu. 

No es precisament ara l' acasió de fixar les causes de aquesta decadència les causes son diverses i lllargues. Al que no té dubte és que aquesta decadència és un fet, constantat no soloment en aquest país sinó en molts altres paisos.



18-marc -2014


Robat i matar


Més tard vaig veure gent que robava un tros de pà negre d'un company. Quant supervivència d' un home necesita presisament aquesta petita llesca de pa de negre. Quant la seva vida penya de aquell fil negrenc de pà humit robar aquest tros de pà és portar un company capa la mort. Estriar la mort d'un altre home para asegurar la teva pròpia vida per fer-la més provablat al menys.
He vist gent que és quedava blanca i que s' enfunsava quant veien que el havia robat el sue tros de pa.I no era només un mal que els feian a ells directament. Era un mal irreparable que el feian a tot. Perquè instalaven la suspita,i la disconfinca,i l'odi.

01-04-2014

Aristòcrates una deserta

"senyor de les mosques" narra la historia de uns noies anglesos que van a parar a una illa deserta després d'un accident d'avió en el qual moren tots els adults. Tot el son fill de l'alta societat anglesa i han estat han els millor col·legis d'Anglaterra.Progressivament tot aquesta educació refinament es veurà esborrada pels més primaris de l'ésser humà.

07-05-2014

Va pensar de tornar a la redacció i esperar l'hora de sopar, però va comprendre que necessitava tornar a casa i prendre un bany d'aigua freda. Va agafar un taxi i el va obligar a pujar la rampa que portava fins a  casa seva. Normalment els taxis no volien endinsar-se amunt per aquella rampa, perquè era difícil fer-hi maniobres. De manera que Peraire va haver de prometre una propina perquè se sentia esgotat. Va entrar a casa i abans que res va omplir la banyera d'aigua fresca, s'hi va immergir i es va fregar amb cura al ventre com li havia ensenyat de fer el doctor.

13-05-2014

sovint es creu que les estrelles son de colors blanc lluminós. Però una mica de atenció i amb els aparelles nímims es pot comprovar que la llum que desprenen varia força d'una estrella a la altra, encara que n'hi ha que efectivament son gairebé blanc.

28-05-2014

El primer nano amb que vaig sortir va ser massa.

Jo només tenia onze anys vaig sortir amb ell quan m'ho va demanar, però primer m'ho va haver de demanar.

Tot era molt formal, molt com havia de ser semblava un prometatge dels d'abans, però amb la diferència que no va d'haver de demanar la meva mà al pare. Això sí que hauria esta maco de debò. Veure com el pobre nano era un xicotet menut troncava a la porta de casa i demanava el meu papa. M'agrada perquè era dos anys més gran que jo i duia roba bonica. Tenia un conjunt de pantalons i armilla de pana que feien joc i que encara recordo, d'un color entre marró i taronja.